Francesc Noguera, el Quico de la Fonda, pradenc homenatjat en l'edició 2010 de la Festa Major de Sant Vicenç.

Francesc Noguera Pedrals de 73 anys (el Quico de la Fonda) ha estat el personatge homenatjat en l'edició 2010 de la Festa Major de Sant Vicenç de Prats de Lluçanès.
L'alcalde Lluís Vila va anunciar-ho a l'Ajuntament el divendres 21 de gener en la presentació del magnífic pregó de l'escriptor Ramon Erra (de Cal Penyora de Santa Eulàlia de Puigoriol) al que en qualitat de primer acte institucional ja van assistir Francesc Noguera i la seva esposa Teresa Pey Rafart.
La imatge que acompanya aquesta informació és de l'endemà dissabte quan comitiva, dansaires i públic després d' assistir a l' Ofici solemne a l'església de Sant Vicenç es van dirigir cap a la Plaça Vella on, com és tradició, alcalde i homenatjat van entrar de la ma de les dues capdanseres del ball de La Trencadansa que es va ballar a continuació.
Els dansaires d'enguany foren Màrius Gorchs-Lídia Rocadembosch (capdansers) Rosa Vilà-Bassel Traboulsi, Alba Cornellas-David Berengueras, Anna Blanqué-Bernat Conill, Jordi Fusté-Núria Cribillés (capdansers) Mònica Vilamú-Pep Martín, Mariona Sanjuan-Oriol Sanjuan, Natàlia Sanjuan-Xavi Roset. La interpretació musical va anar a càrrec de l'orquestra Amoga dirigida pel pradenc Arnau Cirera.
Els gegants de Prats Vicenç i Àgata que també van ballar sortint d'Ofici i abans i després de La Trencadansa portaven penjada al coll una inscripció de suport al membre de la colla Carles Costa Sala de 17 anys que s'està recuperant d'un greu accident de trànsit. La Trencadansa i els ballets de Sant Vicenç són una organització del grup "Dansa i Tradició" de Prats.

CLICAR per veure el vídeo (durada: 4'24") Per veure aquest mateix vídeo amb molta més qualitat CLIQUEU AQUÍ

L'Oriol, el Marwan, la Carme i la Mariona guanyen l'aixecada de balladores de la Trencadansa de Prats.

La Mariona Sanjuan, el Marwan Traboulsi, la Carme Vivet i l' Oriol Sanjuan (en aquest ordre a la foto) van guanyar l'aixecada de balladores de l'edició 2011 de La Trancadansa i ballets de Sant Vicenç, l'acte més tradicional de la Festa Major d'hivern de Prats de Lluçanès. Els quatre balladors que van disputar-los la victòria van ser l' Albert Blanqué, el Jordi Escrigas, l' Anna Blanqué i l' Alba Cornellas. Els dos grups que més van aguantar van rivalitzar amb les balladores aixecades durant gairebé un minut i mig. La Trencadansa i els ballets de Sant Vicenç són una organització del grup "Dansa i Tradició" de Prats.

CLICAR per veure el vídeo (durada: 1'43") Per veure aquest mateix vídeo amb molta més qualitat CLIQUEU AQUÍ

Lurdes "la nuit", innocentada 2010 a Prats

Pere V, el meu informador habitual (el titular del bloc hauria de ser ell) em fa arribar aquesta imatge de Lurdes tirada el dia dels Sants Innocents, dimarts 28 de desembre, al vespre.
La innocentada, inèdita, vistosa i de les que no fa cap mal a ningú, va consistir en posar paper de celofan vermell en cadascun dels focus que il.luminen el santuari (els de la teulada inclosos) amb aquest resultat tan suggerent.

Prats enderroca l'antiga caserna de la Guàrdia Civil per a contruir-hi el nou Centre d'Atenció Primària (CAP)

El primer que em va venir al cap quan vaig saber que volien tirar a terra l'antiga caserna de la Guàrdia Civil de Prats va ser la Pacheco petita. No recordo el nom però sí, i perfectament, la seva fesomia.
Mentre tirava les fotos m'imaginava les vegades que haurien pujat aquelles escales ella, els seus germans i les altres nenes i nens de la meva edat que també vivien a l'edifici: la Tere Bravo, el seu germà Luciano que bellugava el cap d'una manera característica o el Pepito Navarro que a vegades encara trobo a Granollers que és on viu en l'actualitat.
Els Guàrdies Civils se'n van anar de Prats ja fa temps i amb ells aquella delirant fotografia del Capitán Cortés que hi havia al cos de guàrdia de la caserna amb un PRESENTE escrit amb majúscules que acollonia només de llegir-lo.
La Guàrdia Civil com a institució no figurava entre les meves preferides, la veritat, però dels fills i filles dels guàrdies que van viure a la caserna en conservo un bon record, si fa o no fa, com el d'aquella època tan feliç i enyorada.
La fotografia en blanc i negre que acompanya la informació la vaig tirar al 1978, un diumenge de primavera coincidint que una manifestació de jovent del poble hi va passar per davant demanant justícia per a Jordi Canal (el Jordi d'Olost) detingut un parell de dies abans per haver clavat una plantufada a un agent.
En el terreny on fins ara hi havia l'antiga caserna (en els darrers anys seu d'un poc reeixit Centre Cívic i Cultural) hi construiran el nou Centre d'Atenció Primària (CAP) de Prats.

El forat de la nova carretera ja es veu des de l'Esqueixada

Aquest mes d'agost les obres de la nova carretera d'Olost a Olvan no han fet vacances sinó que han seguit a molt bon ritme accelerant el canvi de fesomia de la zona, cada vegada més notori.

Des del cementiri de Prats a la Pedra dreta ja s'albiren perfectament tant la via principal com els accessos d' entrada i sortida al poble. Un d'ells, el que agafarem per entrar (o sortir) de Prats venint (o anant) a Gironella, ja es veu des de l'Esqueixada tal i com es pot apreciar en la fotografia tirada ahir al matí, últim diumenge del mes d'agost. Clicant la fotografia podreu veure-la ampliada.

Un equip de futbol d'Olost perd contra un de Prats i deixa el trofeu de 2on classificat al wàter del vestidor (1/8/10)

Va passar ahir diumenge al camp de futbol de Prats. Jugaven els locals, un equip format bàsicament per jugadors del FC Pradenc de 2a territorial, contra un equip d'Olost un torneig de futbol 7 que s'havia disputat durant el mes de juliol. El partit (era la final) va acabar amb empat a 1 després dels 50 minuts reglamentaris i en els penals de desempat els d'Olost van perdre.
El trofeu lliurat al sotscampió el va trobar al wàter del vestidor el responsable de manteniment quan va fer la neteja.
El meu informant em diu, referint-se a la rivalitat futbolística entre pradencs i olostencs, que "hi ha coses que no canvien". Doncs això.

Nota de l'autor: Llegits els comentaris i veient que el gentilici que hi havia al post molestava, he decidit canviar-lo. No el vaig escriure per incordiar i que la modificació serveixi de prova.
Salutacions cordials i bona Festa Major!
PD Llàstima que la majoria de comentaris siguin anònims.

Joan Kin Cols: blues a la Conillera de Lluçà (22/5/2010)

Reprodueixo el correu que acabo de rebre del Joan Bartrons:

"Nit màgica i musical a Lluçà. Amics de l'Alguer interpretant música popular de la illa de Sardenya en especial de la comarca de l'Alguer, on es parla alguerès, idioma derivat del català, des de l'ocupació catalana durant més de 100 anys a l'edat mitjana. Arribem (el Pere Vila i jo) a La Primitiva tard i el concert ja s'havia acabat. Demano al professor Josep Cols, que havia acompanyat als algueresos al piano, si havent sopat podríem tocar variacions de Blues i Milongas, amb la Kin (hostalera de la casa i d'origen Argentí) acompanyant-nos, cantant. Em diu que sí. Torno a Prats a buscar l'harmònica i havent sopat comencem el Blues, tocant guitarra i saxo i cantant els amics algueresos; el Cols al piano i jo a l'harmònica i ens ho passem com mai!
Una bona nit, acompanyat pel meu amic Pere V (hi faltaven el Faura i el Pey). Sopar liquat i una ampolla de vodka que l'hostalera va deixar damunt la taula. Em diu el professor de l' Escola de Música de Prats, Josep Cols, que HO TORNAREM A REPETIR! S'hi pot apuntar tothom!!!!! Miquel i Jordi, us vareu perdre una nit màgica!!!!! Petons. Ens veiem al Sant Joan party."


Foto, d'esquerra a dreta: Kin Hernández, Josep Cols (piano) i Joan Bartrons (harmònica). La foto la va tirar el Pere V.

Els pradencs Josep Berengueras i Pere Vila fan publicitat del BBVA per internet

Els pradencs Josep Berengueras, director de les oficines del BBVA al Lluçanès (Prats, Sant Boi i Olost) i Pere Vila, director de l'oficina del BBVA a Tona participen des d'aquesta setmana en una campanya publicitaria per internet.

La campanya es diu "Aprovecha tu banco" i hi prenen part més de 3.000 directors d'oficines del BBVA de tot Espanya. El missatge que publiciten va adreçat als que ja són clients, recomanant-los treure profit de la relació que tenen amb el banc. Els vídeos duren poc més d'un minut i acaben amb un suggeriment: "Per què no passeu per l'oficina i en parlem?".

Veure vídeo Berengueras

Veure vídeo Vila

El castell de Tornamira (Oristà, Lluçanès)

Avui baixant cap a Granollers he parat a La Torre d'Oristà per tirar aquesta fotografia del Castell de Tornamira magnífic sempre i més quan l'entorn boirós i melancòlic com el d'aquest matí acompanya.
Segons el web de Castells de Catalunya, el de Tornamira documentat el 1120 substituí l'antic castell d'Oristà. El castell i la jurisdicció foren de la família Montcada entre 1120 i 1350 i passaren per successió als Cabrera. El 1386 el rei n'assumí la jurisdicció fins que vengué la castlania a Ramon de Peguera, senyor d'Olost, el 1353. En l'actualitat és una masia restaurada de propietat particular amb dues torres rodones a l'interior i basaments de murs antics entorn seu. Poc a veure amb el típic castell o edificació medieval. Clicant damunt la fotografia podreu veure-la ampliada.

Josep Camprubí i Bonet (Pep Jangat)

Aquesta fotografia del Josep Camprubí i Bonet (Pep Jangat), un dels personatges de la meva infància que recordo millor, complirà 44 anys la setmana que ve.
La va tirar el meu oncle fotògraf, Marc Tomàs, el dia 10 d'abril de 1966, diumenge de Rams, davant del portal del carrer Sant Pere on actualment té el magatzem el carboner Font.
La fotografia és la que la família de l' Àngel Manubens de La Vila porta cada any al cementiri per Tots Sants (ells me l'han deixat reproduir) i és de les poques que es conserven d'aquell homenet petit i carinyós que amb el seu carretó feia encàrrecs per la meva mare a canvi d'un parell de talls de carn per dinar.
No recordo haver-lo vist mai tan mudat com en aquesta foto en la que, a més d'un flairós ram de llorer i romaní florit que deuria portar a beneïr, lluu l'escut del Barça a la solapa.
Era un gran aficionat al futbol i un admirador incondicional de l'Aroche, golejador blaugrana dels anys trenta (jugava amb el Samitier i el Sagi) del que li va quedar el nom: molta gent de Prats coneixia al Pep Jangat per l' "Arocha".
Va viure en una casa del carrer Sant Pere (pujant a l'esquerra, a mig carrer) propietat de l' Agustí Manubens de La Vila i recordo que va morir quan el Quico de la Fonda (Francesc Noguera i Pedrals) era alcalde de Prats, a finals dels anys 70.
Personatges com el Pep Jangat, el Jan Fuibes, el Ton Pot i també el Joanet de Cal Janet, el Manel Gallet, la nena Teresa o el Pep Codony formen part d'una època feliç i enyorada. Quins records!

Clicant la fotografia podreu veure-la ampliada. Els cognoms del Pep Jangat (jo no me'n recordava) me'ls ha passat el meu amic Pere Vila (Wikipere) de Cal Siller.