Aquesta fotografia que veuen correspon a la primera intervenció cerebral a un pacient despert feta a la demarcació de Girona. La intervenció de gairebé 8 hores de durada la va fer, l'1 de juliol de l'any passat, un equip d'especialistes coordinat pel Cap de Servei de Neurocirurgia d'aquest hospital Secundino Martín Ferrer que de petit va viure a la caserna de la Guàrdia Civil de Prats, juntament amb els seus pares i el seu Germà Diego entre els anys 1957 i 1964.Fa uns dies el Secundino va enviar un escrit anònim a aquest bloc comentant l'enderrocament de l'esmentat edifici i els records d'aquells anys de jocs i estudi amb el mossèn Lluís Jané. En l'escrit el doctor Martín no va donar el seu nom però sí indicava que en l'actualitat és Cap de servei de neurocirurgia d'un Hospital universitari català i és clar, l'hem trobat. M'hi han ajudat els germans Vila, el Pere i el Lluís, el Joan Ferrer Vivet i el Josep Berengueras.
Secundino Martín Ferrer també va ser, al 2005, un dels 23 cirurgians i ortopedes de tot el món escollits per a participar en un estudi internacional sobre el tractament de l'artritis reumatoide de la columna cervical.
Clicant AQUÍ podreu accedir a la notícia de l'enderrocament de la caserna de la Guardia Civil de Prats (editada el 8 de novembre de 2010) i als comentaris publicats, entre ells, el del metge que ha donat origen a aquest escrit.
3 comentaris:
De tant en tant pujo a Prats. M´agrada emportar-me el pa i la coca de sempre de Cal Pedece, passejar devant l´escola parroquial, la Bona Sort, o les Tres Fonts; si per cas mullar-me els llavis amb un raig de la del Cel, i al capvespre tornar a Girona.
El meu germà gran, en Diego, i el petit, en Juan Manuel, pradenc de naixement, també fan el mateix.
L´esperit dels indrets es forma i persisteix amb la gent que hi son i amb els que hi pasan.
Gracies alcalde per compartir records i a Jordi Pey pel seu Blog d´actualitat que a vegadas permet viatjar en el temps.
Moltes gràcies Secundino per haver contactat amb nosaltres. Estaria be que alguna de les properes coques la prenguéssim tots junts en qualsevol indret de Prats parlant dels vells temps. Ens agradaria molt poder-ho fer. Rep una salutació ben cordial i envia'ns, si la tens, alguna foto de l'època.
Hola "Secund" crec que aixì era com et deiem, recordo molt bé al Diego i a tu, crec que el Diego era el germà mes aplicat i mes de seny, però carai amb el "Secund", mira on ha arribat.
Molts records, m'agradaria moltíssim poder coincidir algun dia.
Publica un comentari a l'entrada