Aquesta fotografia del Josep Camprubí i Bonet (Pep Jangat), un dels personatges de la meva infància que recordo millor, complirà 44 anys la setmana que ve.
La va tirar el meu oncle fotògraf, Marc Tomàs, el dia 10 d'abril de 1966, diumenge de Rams, davant del portal del carrer Sant Pere on actualment té el magatzem el carboner Font.
La fotografia és la que la família de l' Àngel Manubens de La Vila porta cada any al cementiri per Tots Sants (ells me l'han deixat reproduir) i és de les poques que es conserven d'aquell homenet petit i carinyós que amb el seu carretó feia encàrrecs per la meva mare a canvi d'un parell de talls de carn per dinar.
No recordo haver-lo vist mai tan mudat com en aquesta foto en la que, a més d'un flairós ram de llorer i romaní florit que deuria portar a beneïr, lluu l'escut del Barça a la solapa.
Era un gran aficionat al futbol i un admirador incondicional de l'Aroche, golejador blaugrana dels anys trenta (jugava amb el Samitier i el Sagi) del que li va quedar el nom: molta gent de Prats coneixia al Pep Jangat per l' "Arocha".
Va viure en una casa del carrer Sant Pere (pujant a l'esquerra, a mig carrer) propietat de l' Agustí Manubens de La Vila i recordo que va morir quan el Quico de la Fonda (Francesc Noguera i Pedrals) era alcalde de Prats, a finals dels anys 70.
Personatges com el Pep Jangat, el Jan Fuibes, el Ton Pot i també el Joanet de Cal Janet, el Manel Gallet, la nena Teresa o el Pep Codony formen part d'una època feliç i enyorada. Quins records!
Clicant la fotografia podreu veure-la ampliada. Els cognoms del Pep Jangat (jo no me'n recordava) me'ls ha passat el meu amic Pere Vila (Wikipere) de Cal Siller.
La va tirar el meu oncle fotògraf, Marc Tomàs, el dia 10 d'abril de 1966, diumenge de Rams, davant del portal del carrer Sant Pere on actualment té el magatzem el carboner Font.
La fotografia és la que la família de l' Àngel Manubens de La Vila porta cada any al cementiri per Tots Sants (ells me l'han deixat reproduir) i és de les poques que es conserven d'aquell homenet petit i carinyós que amb el seu carretó feia encàrrecs per la meva mare a canvi d'un parell de talls de carn per dinar.
No recordo haver-lo vist mai tan mudat com en aquesta foto en la que, a més d'un flairós ram de llorer i romaní florit que deuria portar a beneïr, lluu l'escut del Barça a la solapa.
Era un gran aficionat al futbol i un admirador incondicional de l'Aroche, golejador blaugrana dels anys trenta (jugava amb el Samitier i el Sagi) del que li va quedar el nom: molta gent de Prats coneixia al Pep Jangat per l' "Arocha".
Va viure en una casa del carrer Sant Pere (pujant a l'esquerra, a mig carrer) propietat de l' Agustí Manubens de La Vila i recordo que va morir quan el Quico de la Fonda (Francesc Noguera i Pedrals) era alcalde de Prats, a finals dels anys 70.
Personatges com el Pep Jangat, el Jan Fuibes, el Ton Pot i també el Joanet de Cal Janet, el Manel Gallet, la nena Teresa o el Pep Codony formen part d'una època feliç i enyorada. Quins records!
Clicant la fotografia podreu veure-la ampliada. Els cognoms del Pep Jangat (jo no me'n recordava) me'ls ha passat el meu amic Pere Vila (Wikipere) de Cal Siller.