La barba més coneguda del poble

El que més cridava l'atenció del Josep Maria Gombau era aquella barba blanca tan llarga que duia. Quan divendres passat em van dir que havia mort em va venir a la memòria aquesta fotografia on surt al costat de la seva esposa, Maria Teresa Jordà Noguera (amb ulleres) i la seva cunyada, Josefina Jordà (mare del Xavier Cortada) un dia de primavera de l'any 2.000 en que vàrem coincidir fent el camí de Sant Sebastià. Josep Maria Gombau Umbert va néixer el 14 d'abril de l'any 1931 (dia de la República) a Badalona. Quan tenia 17 anys la seva família es va traslladar a Prats per ocupar la direcció de Manufactures Noguera Jordà (Cal Xiquet), fàbrica tèxtil de l'època ubicada al carrer Nou. Ell i la Ma Teresa es van casar al 1957 i un any més tard va néixer la seva única filla, Ma Antònia, casada amb el pastisser Manel Girvent. La feina que va precedir la jubilació del Josep Ma va ser la de conserge de l'Escola Pública Lluçanès. Li agradava llegir, pintar, el pessebrisme i la pesca. També va ser portant del Sant Crist i aficionat a la meditació. Era avi del Santi i el Manel i besavi de l'Èric i l'Aniol. Va morir al seu domicil.li del carrer Montseny de Prats, el divendres 24 d'octubre de 2014 a l'edat de 83 anys.

Prats, motos i gas!

Les dues fotos estan fetes amb 30 anys de diferència -abril de 1970 i març de 2001- i tenen en comú que hi surten pare i fill (el Quico i el Jimmi Cruells) i que constaten l'afició de Prats -i el LLuçanès- a les motos amb molts practicants d'especialitats variades. Des dels anys 60-70 fins avui, la comarca ha destacat amb campions i sots campions estatals de Cros, Enduro i Trial (Sucarrats, Vilaró, Vilella, Juvanteny...) però sobretot amb molts practicants d'afició granítica com els germans Cruells (Montesa) o els germans Giró (Bultaco) per citar-ne quatre de Prats ben representatius que a més d'haver estat bons pilots i mecànics també han format part d'entitats i clubs destacats com ho fou el mític Amics del Motor del Lluçanès que va crear i presidir l'enyorat Víctor Sanjuan o l'actual Moto Club Lluçanès que presideix Manel Vilaró. Clicant la foto la veureu més ampliada.

62 anys després...

El dilluns, 20 d'octubre de 2014, ha fet els anys que el Noi Ganxo (Segimon Plans Espona) i la Maria de Cal Serra (Maria Assumpció Ribera Cetra) es van casar. Era al 1952 i l'any en que començaven la seva vida en comú a Cal Ganxo, una casa de tractants de bestiar, amb molta activitat i gent de pas on la Maria encara viu en l'actualitat. Fa dos dimecres, la vaig veure darrera la finestra que dona al carrer i no me'n vaig poder estar de tirar-li una foto. Ningú no ho diria però ja té 89 anys (va quedar vídua al 2006) i juntament amb la meva mare (la carnissera Rosita Pey) és una de les poques representants que queden d'aquell carrer Resclosa tan intens i comercial que vaig viure de petit amb dones de gran empenta com la Leonor de Cal Pelut, l'Hortènsia de Cal.la Dària, la Maria de Cal Bernat, la Magdalena i la Montserrat de Cal Manco o la Clareta de Cal Terracuita... La Maria te dos fills, el Joan i la Ma Àngels -ella és qui la cuida en aquests moments- i tres néts, el Marc, l'Ivan i la Sara. Clicant la foto la veureu més ampliada.

Enduret del Lluçanès (Moto Club Lluçanès)

L'Enduret puntúa pel Campionat de Catalunya i hi han participat una seixantena de pilots repartits en 6 categories. La prova ha començat a les 10 del matí (19/10/14) amb una crono a la banda nord del Pavelló d'Esports de Prats i ha seguit cap a un tram regularitat en la zona de Generes i Marcuses, al municipi de Lluçà. El guanyador de la màxima categoria (85 cc3) ha estat Adrià Font del MotoClub Sitges-Equip Gervall/Valldosera. Al lliurament de premis hi ha assistit el president de la Federació Catalana de Motociclime, Josep Abat. Trobareu les classificacions al web www.fcm.cat En la foto, Manel Vilaró, president del MotoClub Lluçanès, entitat organitzadora de la prova, donant la benvinguda als participants. Clicant la foto la veureu més ampliada.

Esteve Mateu canvia el camió pel taxi

Després de 27 anys de treballar de transportista autònom per a l' Escorxador d'Avinyó, Esteve Mateu Prat ha decidit posar-se per a ell com a taxista. Ha comprat la llicència número 2 de Prats (li va vendre el veí d'Olost, Ricard Aguilar que és qui l'havia comprat a Joan Tor) i des del passat mes de setembre és el nou taxista del poble, juntament amb Gaspar Codina Salada, titular de l'altra llicència. L'Esteve va néixer a Navarcles fa 50 anys... però ja en fa 21 que viu al carrer Del Sol de Prats de Lluçanès al casar-se, al 1993, amb Pilar Mill Costa amb qui te una filla, Clàudia, de 19 anys. L'Esteve passa a formar part de la llarga llista de xofers que han fet de taxistes al poble, entre altres, Josep Berengueras (Sevillano), Miquel Freixa (Pauleta), Manel Vilarmau (Manel d'Escrigues), Camil Vilalta, Joan Giró (Joan dels "autos"), Josep Vilella, Francisco Calvo (marit de la Fina Armengol de la plaça Vella), Roberto Díez (marit d'Elena Noguera de la botiga Díez-Noguera de Prats) i Joan Tor (Sec). La fotografia és del dijous, 16/10/14, al matí, i està feta al carrer Sant Jordi, al davant mateix de l'Hotelet.

Ian Pino Soler, futbolista pradenc de l'UD Almeria (Trajectòria)

Ian Pino Soler va néixer el 23/1/1996 i va començar a jugar a futbol -de porter- amb els equips de base del FC Pradenc. En arribar a aleví de segon any va fitxar pel Manlleu on va jugar tres temporades ocupant ja la demarcació de migcampista. Els dos anys de cadet els va passar al Vic-Riuprimer i ja a la Damm va fer el salt a la divisió d'honor juvenil, la més alta de la categoria. ...D'aquí va anar al RCE Espanyol i finalment a l'UD Almeria (club també de 1a divisió) on aquesta temporada combinarà alineacions amb el juvenil i el filial de 2a B. Les fotos son del 7-5-2005. El delegat de l'equip (a dalt a l'esquerra) és l'Agustí Vilella i al seu costat, el delegat del futbol base Josep Salvans. Jugadors, d'esquerra a dreta -drets-: Josep Ma Estupiñà (de Sant Feliu), Sergi Solanich, Ian Pino i Marc Vilella. Ajupits: Joan Solà, Gerard Vilarmau, Joan Riba i Èric Torras (els dos últims, també de Sant Feliu). L'entrenador de l'equip (no surt a la foto) era el Josep Solanich (Pep Manela). Agraïments a Edu Vila i Josep Paré, per ajudar-me a identificar Josep Salvans, delegat del futbol base local d'aquella temporada. CLICANT LA FOTO LA VEUREU MÉS AMPLIADA.