Prop de mig miler de persones han acomiadat aquest matí Pere Vila i Espona a l'església de Sant Vicenç de Prats de Lluçanès. Cobert per una bandera amb l'escut del poble, el fèretre del poeta ha presidit la cerimònia religiosa oficiada pel rector de la parròquia mossèn Josep Casals i cantada per la Coral del Club de Jubilats Sant Jordi. També han cantat una emotiva composició amb lletra del difunt els germans Manel i Ma Mercè Gost.
Al final de l'acte religiós l'amic de la família Joan Herrada (Piteu) ha fet una sentida intervenció. En acabar, el seguici s'ha dirigit cap el cementiri de Prats passant pel santuari de la Mare de Déu de Lurdes on ha fet una parada per escoltar el repic de les campanes. El Parenostre de comiat a l'entada mateix del cementiri municipal l'ha llegit mossèn Lluís Jané. A la portada de l'esquela hi havia una fotografia del Pere Vila quan tenia 40 anys feta pel seu amic Ramon Boladeres (Rambol) i a l'interior un comiat en vers escrit pel propi Vila el 6 de maig de 1978 titulat "Per la meva esquela".
A més de familiars i amics també han assistit al funeral el president del Consell Comarcal d'Osona Miquel Arisa i el diputat i dirigent de Convergència Democràtica de Catalunya Francesc Homs amic personal de Lluís Vila, fill gran del difunt i alcalde de Prats de Lluçanès.
Pradenc compromès i rigorós, Pere Vila i Espona fou un prolífic autor teatral, poeta i cronista. Pare de tres fills (Lluís, Pere i Jordi) i avi de cinc néts (Núria, Ferran, Eduard, Jordi i Arnau) era vídu de Carme Vilalta i Esteve. Professionalment fou seller i més endavant responsable màxim de l'oficina del Banc Mercantil de Manresa de Prats. Va morir a la Residència de Prats el 5 de febrer de 2009 -dia de Santa Àgata- a l'edat de 86 anys.
Clicant damunt de les dues fotografies grans les podreu veure més ampliades.
Clicant damunt del titular podreu llegir una biografia de Pere Vila i Espona.
Clicant a comentaris podreu publicar una opinió, signada o anònima, d'aquesta informació.
3 comentaris:
Jordi, aquestes fotos queden per l'història, dubto que tots plegats ho poguem oblidar. Gràcies.
Per cert, he publicat l'escrit al facebook.
Ferran.
Gràcies jordi de Nou per aquesta labor d’apropament a les coses que passen al nostre poble i a la nostra gent, sempre amb la teva sensibilitat, professionalitat i manera de fer particular, que em converteix en un fidel seguidor teu.
pere vila i espona, gran poeta.
Gigi
Publica un comentari a l'entrada