
El primer que em va venir al cap quan vaig saber que volien tirar a terra l'antiga caserna de la
Guàrdia Civil de
Prats va ser la
Pacheco petita. No recordo el nom però sí, i perfectament, la seva fesomia.
Mentre tirava les fotos m'imaginava les vegades que haurien pujat aquelles escales ella, els seus germans i les altres nenes i nens de la meva edat que també vivien a l'edifici: la
Tere Bravo, el seu germà
Luciano que bellugava el cap d'una manera característica o el
Pepito Navarro que a vegades encara trobo a
Granollers que és on viu en l'actualitat.
Els
Guàrdies Civils se'n van anar de Prats ja fa temps i amb ells aquella delirant fotografia del
Capitán Cortés que hi havia al cos de guàrdia de la caserna amb un
PRESENTE escrit amb majúscules que acollonia només de llegir-lo.
La
Guàrdia Civil com a institució
no figurava entre les meves preferides, la veritat, però dels fills i filles dels guàrdies que van viure a la caserna en conservo un bon record, si fa o no fa, com el d'aquella època tan feliç i enyorada.
La fotografia en blanc i negre que acompanya la informació la vaig tirar al 1978, un diumenge de primavera coincidint que una manifestació de jovent del poble hi va passar per davant demanant justícia per a
Jordi Canal (el
Jordi d'Olost) detingut un parell de dies abans per haver clavat una plantufada a un agent.
En el terreny on fins ara hi havia l'antiga caserna (en els darrers anys seu d'un poc reeixit
Centre Cívic i Cultural) hi construiran el nou
Centre d'Atenció Primària (CAP) de
Prats.