El dilluns 4 de gener va morir l' Antonio Obradors Pregona. Era a punt de complir 85 anys i en fèia 10 que estava malalt.Discret, intel.ligent i amb un sentit de l'humor especial, vàrem tenir molta relació anys enrera (quan érem sogre i gendre) i sempre em va tractar amb consideració. Com jo a ell.
El porto al cor des d'aquells anys feliços en que el recordo, sobretot, jugant a tennis.
El meu condol a la seva esposa Lola Giró, al seu fill Domingo i a les seves filles Xiteta, Cuca, Sussi i Marta.
Clicant la foto podreu veure-la ampliada. La imatge és de setembre de 1978 (l'Antonio tenia la mateix edat que tinc jo ara, 53 anys) i està tirada a l'antiga pista de tennis dels Amics del Motor del Lluçanès.
6 comentaris:
Si noi, jo també el recordo com a tennista i inventor, ajuntant les dues facetes en va sortir la màquina de jugar a tennis pracbol, em penso que es deia. També darrerament dinant a la Mola i donant conversa a qui en tingués ganes.
M'uneixo al condol amb la família.
P.D. Vols dir que no en tenim 52 encara?
52, cert, però per pocs dies i PRACBOL, també cert, que va comercialitzar acompanyat d'una cinta de vídeo en la que l'ex-campió Manuel Orantes i un jove Àlex Corretja explicaven el funcionament de l'aparell i recomanaven als clubs incorporar-lo a les seves instal.lacions.
Em permets posar a prova la teva memòria? Recordaràs que l'Antònio Obradors va publicar amb el vist i plau del teu pare (repassaven junts els textos abans de portar-los a impremta) un parell d'obres de teatre que va signar amb un pseudònim. Recordes quin? I recordes el títol d'almenys una de les obres publicades?
Una de les obres: "Les proves del destí" l'Antonio la va escriure en castellà i el pare la va traduir.
Era l'any 1949 i no sé el pseudònim.
D'ell, a banda de ser l'avi (pare i sogre) de cosins i amics meus, en recordo històries que explicava mentre treballava de manobre quan fèiem un cobert a casa seva.
Històries relacionades amb el tennis (explicava això del Parcbol, que en tenia una 'màquina' a les pistes de Prats, fins fa no pas molts anys), i trobades amb els Sánchez Vicario, i el mateix Samaranch.
En nom de la família, agraïm a tothom les mostres d'afecte que ens han fet arribar. El meu pare estimava molt aquesta terra tot i que no hi va néixer. Sempre tenia paraules de gratitud pels qui l'envoltaven i mai li vem sentir una sola crítica envers a ningú. Quan va morir estava casualment aquí, per ell, el millor lloc, i aquí s'ha quedat per sempre.
Certament va escriure varies obres, algunes de teatre, com "les proves del destí" que esmenteu en algun dels comentaris i la signa com Antonio Obradors, està en versió catalana i castellana. També va escriure "mar daurat", "Dolors",..fins i tot la Matilde Almendros en va ser la protagonista d'una d'elles. També va ser l'autor de diversos enginys, alguns per la industria i alguns per l'esport com el Pracbol del que n'heu parlat i en el que hi va invertir tantes hores de la seva vida. Va ser molt esportista: genet, tenista, esquiador..però la seva gran virtut era el seu cor del que tots n'estem molt orgullosos.
gràcies de nou
qkobradors
Jo el recordo com a gran ballador, i es que juntament amb la seva Lola feien una parella perfecte.
Recordo que sempre em demanava el tema d'en Joaquin Sabina "Y nos dieron las diez", un vals que solien ballar emotivament.
Des del fons del meu cor també el recordaré sempre.
Jordi Bruch.
Publica un comentari a l'entrada