 |
La foto és del 27 d'abril de 2014 i la vaig fer un
diumenge a la tarda quan sortia de casa amb la mare per anar a ballar. |
Era el meu pare, tenia 89 anys i només li han faltat 16 dies per arribar als 90 que sempre deia que viuria. Va néixer a Saldes, en una casa a tocar el Pedraforca, el 12 de març de 1926 i durant més de 30 anys va ser ramader de xais al Lluçanès. Marit de carnissera, a Prats (en l'establiment del carrer Resclosa on ara hi ha El Taulell) ell i la mare (Rosita Pey) van tirar endavant el negoci fins que van jubilar-se a finals dels 80. Des de llavors, han viscut una vida tranquil.la a la casa del carrer Sant Pere de Prats de Lluçanès on vivim tota la família. Els seus problemes de salut van començar fa uns tres anys i després de vàries operacions van empitjorar a principis de la setmana passada a causa d'una insuficiència renal aguda. Vàrem ingressar per urgències i ja no n'hem sortit. Ha estat molt ben atès i no ha patit gens. El dimarts al vespre encara vàrem veure junts l'Arsenal-Barça de Xampions a l'habitació 204 de la 4a planta. El nostre reconeixement al bon nivell sanitari i de tracte de l'Hospital Universitari de Vic i l'agraïment a coneguts, amics i familiars per fer-nos costat en moments de tanta tristesa i desconsol. L'enterrament serà demà dissabte a les 11 del matí (Església Parroquial de Prats) i l'horari de tanatori (sala de vetlles Blanqué) avui divendres, d'11 a 1 i de 5 a 8. Podeu fer aportacions a aquesta informació publicant-les als comentaris. Clicant la foto la veureu ampliada.
1 comentari:
Benvolgut Jordi: m'agradaria ser fotògraf, tenir un blog o ser a allò que en dieu "les xarxes" per correspondre't alguna de les coses que ens vas dedicar quan es va morir el Pere Vila i Espona. No és el cas, però sí que et puc dir amb tota sinceritat que ho sento; no et diré res de nou si et dic que el teu pare era un bon home i que jo ho havia pogut comprovar quan de jove havia vingut a jugar a casa teva i quan ja gran el podia saludar a la Festa dels Avis, per exemple. Ja no hi tornarem, perquè la vida passa, però els records queden i ningú (només, si de cas, alguna maleïda malaltia) ens els pren. Us veuré personalment però m'agradaria deixar constància en aquest lloc que segur que ell seguia, i fins i tot potser et renyava si passaves més setmanes del compte sense actualitzar. Gràcies per tot i endavant!
Publica un comentari a l'entrada