Nens i nenes del carrer Sant Pere, Resclosa i Roca d'Ambràs, 30 anys enrera.

Aquest dia de maig de 1.979 les tres veïnes del carrer Sant Pere que surten a la foto (la mare del Claramunt, la Lurdes Burniol de Cal Codony i la Quitèria) van organitzar una trencada de l'olla i havent acabat vàrem fer aquesta fotografia que és a punt de complir 30 anys. Més o menys puc identificar els nens i nenes que hi surten però més per les cases, que pels noms. Confio amb ajuts per a poder arxivar la foto ben documentada. Clicant la imatge podreu veure-la ampliada.
D'esquerra a dreta, a dalt: la Teresa de Cal Just (casada amb el Ramon Fumanya), l'Ester de Cal Claramunt, la Carme de Cal Just, la Montse Camprubí de Cal Cisteller (casada a Casaramona, Sora), l'Abelard Plans de Cal Pelut, el de darrera seu és el germà del Narcís Posas que va morir ja fa uns quants anys, els germans Font Armengol de Cal Font Tort (el Joan al darrera i l'Andreu al davant), el fill de la Quitèria i pubill de Can Casacuberta de Vic (venedor de Toyotas) i davant seu el cavallista Narcís Posas. El petit que seu a la falda de la Lurdes de Cal Codony és l'Albert de Cal.la Quitèria. A baix: Els dos primers són l'Òscar Moral (que fa de guixaire amb el seu pare) i la seva germana Cristina Moral, el petit que hi ha dempeus és el Jordi Valldaura fill gran del ferrer Ramon Valldaura i la Montserrat Crispí de Cal Gaig, la que està d'esquena és l'Anna Mari estiuejant de Barcelona (s'estaven on ara viuen el Gabi, la Tat Bartrons i el Guille), la Margarida Badia i la Dolors Badia (germanes de Ca l'Oliva), la Raquel de Cal Claramunt (que treballa a la perruqueria Montse), les germanes bessones de Cal.la Quitèria (l'Isabel i la Ma Àngels), la Laia de Cal Claramunt (la infermera) i la Dolors de Cal Just. Ajuts a comentaris. Molt agraït. Us podeu baixar la foto posant-vos al damunt i amb el botó de la dreta del ratolí fer un copiar i enganxar.

Grup de nenes de l'Escola de la mestra.

Les noies d'aquesta foto ja passen dels 50. Tres d'elles van néixer al 1957 (com jo) i la resta probablement un any més tard. La foto està tirada al pati de l'escola de la mestra de Prats i me la va passar la Carme Pena, veïna del carrer Resclosa, actualment casada i vivint a Sant Boi de Lluçanès.
No recordo el nom ni el cognom de totes però em sembla que puc identificar-les. D'esquerra a dreta, a dalt: Josefina Calveras (casada amb el campaner Ramon Ros), Tere Gámez (casada amb el Pere Grifell), Tere Bravo (vivia a la caserna de la Guàrdia Civil i actualment te una perruqueria a Granollers), Dolors Noguera (vivia al cap d'avall de tot del carrer dels Llims i em sembla que era parenta del Josep Subirana. No sé on viu actuament), Estrella (no recordo el cognom) de Cal Palacios, al carrer Nou. Tampoc sé on viu. A baix: Diria que és la Urbano gran, no recordo el nom (casada amb l'Andrés Galiot que treballa a Ca l'Obradors), Montserrat Crispí de Cal Gaig (casada amb el ferrer Ramon Valldaura), Carme Pena (ja citada) i, em sembla, que és la Montserrat Costa Calvo (casada amb el fuster Josep Grifell).
No cal dir que esmenaré errors tan bon punt me'ls feu saber (a comentaris). Agraït.
Clicant la foto podreu veure-la ampliada.

Futbolistes d'havent dinat

Una de les fotos d'equips de futbol de Prats que més m'agrada de les moltes que tinc arxivades és aquesta que em va passar el Ramon Parareda. Diria que està tirada en un descampat contigu a la serradora del pubill Baster on cada dia havent dinat jugàvem partits de gran intensitat. La foto és de finals dels anys 60 i els jugadors, de dalt a baix i d'esquerra a dreta, són: Pere Oró, Pepe Muñoz (germà petit del Bautista), Josep Chávez Castillo, Ramon Parareda (de l'Ausa), Josep Plans Serra (el veterinari de Cal Manco), Joan Ferrer Vivet (Caixa Catalunya) i Climent Plans, Murcion, del Suma. La casa blanca del fons és a Cal Pere Tria. Clicant la foto la prodreu veure-la ampliada.

Comunions pradenques. Tongada de 1969.

S'acosten comunions i aquesta de la tongada de 1969 (ara tenen 47 i 48 anys) servirà per fer un recordatori commemoratiu escaient.
El rector és mossèn Joaquim Font i els disset combregants són (d'esquerra a dreta i de dalt a baix): Martí Font, Josep Casas (fill del Timoteu i la Lola de la Cirera), Agustí Vilella (casat amb la pubilla Antonell), Lluís Serra (de Colldellosa), Pere Marginet de Rocamentidera i el Miquel Zorrilla (fill de la Magdalena de Cal Ferrer) Imma Canal de Cal Barxó, la Lina Cunill (de l'antiga Farmàcia) la Lisa Morell (directora del CEIP Lluçanès), Trini Chávez de Cal Rogan, la Ma Queralt Tomàs (filla del Marc Tomàs, fotògraf del carrer St Pere), la Pilar Noguera (de Cal Patllari), la Carmina Serra de Cal Pitus, el Jordi Nualart de Cal.la Marió, Josep Marginet de Rocamentidera, el Jordi Muntadas (de Cal Pastelero) i Josep Ma Riba de Cal Sabater Trempat. Clicant la fotografia podreu veure-la ampliada.

Ball del Contrapàs a la plaça vella. Elois 1980.

El Pere Vila Vilalta (Pere V) proveïdor-concessionari d'aquest vídeobloc s'ha comprat un escàner de negatius i el fa anar. M'envia aquesta fotografia dels Elois de 1980 en la que hi surt mig poble, 28 anys enrera.
Cliqueu al damunt de la fotografia i la podreu veure ampliada.
Exercici per a iniciats: a vejam si hi trobeu el mosso d'esquadra de Cal Girvent, el nen Furtet, el mossèn Lluís, el Pep Pastor (matalasser de la Roca d'en Bras), el Sendu carnicer i el Jordiet de Cal Quico.
Clicant a comentaris podreu publicar una opinió signada o anònima de la fotografia.

Ramon Erra de cal Penyora de Santa Eulàlia de Puigoriol guanya el premi Salambó de narrativa en català.

La novela "Desfent el nus del mocador" (La Magrana) de Ramon Erra de cal Penyora de Santa Eulàlia de Puigoriol guanya el premi Salambó de narrativa en català, promogut pel Cafè Salambó de Barcelona i el FNAC.
Entre els membres del jurat que han escollit la novela premiada hi ha l'escriptor Joan Barril i entre les obres finalistes, el "Quiet" (Empúries) de Màrius Serra.
Altres rivals del Ramon a la final foren Joan F. Mirà “El professor d’història” (Proa), Julià de Jodar “Noi, has vist a la mare amagada a les ombres?” (Proa) i Najat El Hachmi “L’últim patriarca” (Planeta) .
El Salambó de narrativa en castellà va guanyar-lo Cristina Fernández Cubas "Cuentos Completos" (Tusquets).
ENHORABONA!!!

Clicant el titular de la notícia accedireu a la pàgina web del Cafè Salambó i clicant aquí, a la pàgina web del Ramon.

Clicant a comentaris podreu publicar una opinió (signada o anònima) sobre aquesta informació.

El Ramon Riera de cal Vilardell explica l'elaboració del cava en un vídeo fet per sis estudiants de 2on d'ESO de Prats.

Clicar per veure el VÍDEO (10')

Un grup d'estudiants de segon curs d'ESO de l'IES Castell del Quer de Prats de Lluçanès (Pol Asensi, Maria Pey, Sara Rubio, Ester Soler, Ferran Vila i Gerard Vilarmau) han presentat aquest dilluns un treball sobre l'elaboració del vi i el cava que han ampliat amb amb aquest vídeo enregistrat a Cal Vilardell. La producció dura 10 minuts i la protagonitza Ramon Ma Riera Cortés propietari de l'establiment vinater de Prats que en diverses ubicacions del seu taller-magatzem del carrer Sant Pere explica el procés d'elaboració del cava. La feina d'operador de càmera és del Ferran Vila i el muntatge l'han fet ell i la Maria Pey.

Clicant a comentaris podreu publicar un opinió signada o anònima sobre aquest vídeo.

Li han robat la bici de competició al Marc Soler

M'envia un correu la Cuca Obradors explicant que li han robat la bicicleta de competició al seu fill. Reprodueixo el text i a vejam si hi ha sort.

"Busquem bicicleta de competició de muntanya de la marca Bianchi de color platejat, robada el dia 12 de febrer a Sant Martí d'Albars. Té un elevat cost econòmic i sentimental. És una bicicleta personalitzada, muntada peça a peça i cadascuna és fàcilment identificable. Agrairíem qualsevol informació. Si l'heu vista o en sabeu alguna cosa us podeu posar en contacte amb els Mossos d'Esquadra o trucar al telèfon 675786601. Moltes gràcies.

Prats de Lluçanès acomiada Pere Vila i Espona. Cobria el fèretre una bandera amb l'escut del poble.

Prop de mig miler de persones han acomiadat aquest matí Pere Vila i Espona a l'església de Sant Vicenç de Prats de Lluçanès. Cobert per una bandera amb l'escut del poble, el fèretre del poeta ha presidit la cerimònia religiosa oficiada pel rector de la parròquia mossèn Josep Casals i cantada per la Coral del Club de Jubilats Sant Jordi. També han cantat una emotiva composició amb lletra del difunt els germans Manel i Ma Mercè Gost.

Al final de l'acte religiós l'amic de la família Joan Herrada (Piteu) ha fet una sentida intervenció. En acabar, el seguici s'ha dirigit cap el cementiri de Prats passant pel santuari de la Mare de Déu de Lurdes on ha fet una parada per escoltar el repic de les campanes. El Parenostre de comiat a l'entada mateix del cementiri municipal l'ha llegit mossèn Lluís Jané. A la portada de l'esquela hi havia una fotografia del Pere Vila quan tenia 40 anys feta pel seu amic Ramon Boladeres (Rambol) i a l'interior un comiat en vers escrit pel propi Vila el 6 de maig de 1978 titulat "Per la meva esquela".

A més de familiars i amics també han assistit al funeral el president del Consell Comarcal d'Osona Miquel Arisa i el diputat i dirigent de Convergència Democràtica de Catalunya Francesc Homs amic personal de Lluís Vila, fill gran del difunt i alcalde de Prats de Lluçanès.
Pradenc compromès i rigorós, Pere Vila i Espona fou un prolífic autor teatral, poeta i cronista. Pare de tres fills (Lluís, Pere i Jordi) i avi de cinc néts (Núria, Ferran, Eduard, Jordi i Arnau) era vídu de Carme Vilalta i Esteve. Professionalment fou seller i més endavant responsable màxim de l'oficina del Banc Mercantil de Manresa de Prats. Va morir a la Residència de Prats el 5 de febrer de 2009 -dia de Santa Àgata- a l'edat de 86 anys.

Clicant damunt de les dues fotografies grans les podreu veure més ampliades.

Clicant damunt del titular podreu llegir una biografia de Pere Vila i Espona.

Clicant a comentaris podreu publicar una opinió, signada o anònima, d'aquesta informació.

Estimava Prats i escrivia bé. Ha mort Pere Vila i Espona.

Clicar per veure el vídeo (59")

El Rambol deia que "El sonet del mes de juny" era del bo i millor que havia escrit el Pere Vila i Espona i el dia que es va presentar la possibilitat d'enregistar a l'autor recitant-lo la vaig aprofitar conscient d'estar fent un document històric. Fou la tarda del 15 de març de 2001 a la rebotiga de Cal Siller. Érem ell, la seva esposa Carme Vilalta (que també surt un moment al principi del vídeo) el seu fill Pere (bon amic meu i artífex de la trobada) i jo. El vídeo és curt però el seu valor sentimental és immens.
El Pere Vila fou un pradenc compromès i rigorós i un referent per a tots els que escrivim. "Mig Oleguer, mig Terracuita" és una crònica de Prats sentida i immillorable que desprèn condició d'escriptor i sobretot de vilatà. Una joia.
El meu condol als seus fills i família i el meu respecte i admiració per a ell i la seva obra teatral, poètica i periodística.
Tenia 86 anys i l'enterrament serà demà dissabte, a les 11 del matí.