Molt estimat per tots els pradencs, el Pepet va ser un actiu del poble durant gairebé quatre dècades (dels 60 als 90) en que la seva presència a la vida social, festiva i esportiva de Prats fou constant. Amb el seu vestit de vellut negre característic i fumant, sempre fumant, era allà a on anava la gent, allà a on hi havia vida local. Pocs han sigut tant pradencs com ell i pocs seran recordats amb tanta estima.
Era germà de la Lurdes Burniol i Anglada (sota la tutela de la qual ha viscut sempre), cunyat del pastor Ramon Castañé (mort aviat farà cinc anys) i tiet dels germans Josep i Joan Castañé Burniol.
2 comentaris:
Ostres, jo sí que el recordo molt al Pep, tal com dius amb els seus pantalons de vellut. I quan et veia s'acostava i et deia: Qui ets? I et reconeixia per la veu. A vegades quan érem més joves el fèiem gabiejar i llavors renegava una estona.
El Pepet durant molts anys era a tot arreu em recordo molt quant venia a casa meva Cal Pep Perussa a buscar les coses del teatre sobretot el temps de Pastorets tenia una gran estimació a la meva Mare “la Nena de l’Orient “ tal com ell li deia ,em recordo que una de les coses que el feien enfadar era que li diguessis si es volia casar marxava empipat i remugant, tenia molt bona memòria i es recordava sempre de qui erets , i si el volies fer content el convidaves a un caca-olat i sobretot a un cigarro, realment el Pepet a format part de la majoria dels Pradecs
Mercè Gost Torrentbò
Publica un comentari a l'entrada